Amb gairebé 160 societats corals i 5.000 cantaires, la Federació de Cors de Clavé està organitzada en les següents delegacions: Barcelonès, Maresme, Vallès - Osona - Ripollès, Bages - Berguedà, Baix Llobregat - Anoia, Penedès - Garraf, Comarques Tarragonines, Terres de Ponent i Catalunya Nord. L'Assemblea General, que es reuneix com a mínim una vegada a l'any, és l'òrgan suprem. Existeix una Junta Executiva que s'encarrega del funcionament diari. Cada Delegació disposa d'un delegat i sots-delegat i un equip de treball, els quals són els interlocutors entre la Junta Executiva i les diferents societats corals.

Cada societat està regida per una junta de la societat. A banda de les activitats pròpiament relacionades amb la música i amb el cant, moltes societats corals organitzen, a nivell local i comarcal, activitats sòcio-culturals de gran diversitat i abast. Així mateix, moltes d'elles gestionen un important patrimoni immobiliari. A banda de vehicular vers les societats corals els ajuts econòmics que es reben de les institucions públiques, la Federació de Cors de Clavé té com a objectiu fonamental dinamitzar les societats corals federades. Per això, potencia els intercanvis, l'organització d'actes novedosos i la formació musical i associativa. Disposa també d'un servei d'assessorament legal, tècnicomusical i d'un important fons de partitures, el qual és a disposició de totes les societats corals.

[amunt]

El primer organisme de caràcter federatiu impulsat per Josep Anselm Clavé (1824-1874) amb la voluntat d'aglutinar esforços, unificar criteris i materialitzar la direcció dels, en aquells moments, ja molts cors dispersos per tot Catalunya, fou l'anomenada Asociación Euterpense (en referència a la Socitat Coral Euterpe, primera entitat fundada per Clavé el 1850 tot i que amb el nom de La Fraternidad), creada el 1860.

Les principals activitats públiques de l'Asociación Euterpense foren l'organització dels grans festivals celebrats a Barcelona els anys 1860, 1861, 1862 (any en què es celebrà el primer concurs coral) i 1864 (durant el qual tingué lloc el segon concurs coral). L'impacte i implantació d'aquests espectacles corals anà creixent essent el darrer festival, del 1864, el més nombrós aplegant 2.000 cantaires de les 57 societats corals participants i un total de 300 músics entre orquestra i banda. L'Asociación Euterpense va publicar durant els 1863-1864 un butlletí anomenat "El Metrónomo" que serví de portaveu de l'Asociación i de plataforma difusora i propagandística. Un cop traspassat el fundador el 1874, s'obrí un període de progressiu declivi i estancament, en el que les lluites internes remataren la situació de crisi que els cors claverians patien. Diversos problemes amb els hereus de Clavé (especialment la filla Àurea Rosa Clavé) referents als drets de presidència de l'entitat, i amb el director de la Societat Coral Euterpe del moment, Josep Rodoreda, portaren al primer gran cisma dels Cors de Clavé, que tingué lloc definitivament el 1887: d'una banda l'Asociación Euterpense presidida per Àurea Rosa Clavé i amb la col·laboració de Josep Rodoreda; i per altra l'anomenada Asociación de los Coros de Clavé, que aplegà la majoria d'entitats corals però que tot i així no pogué fer-se amb el títol històric.

Sabem que l'Asociación Euterpense el 1888 emprengué una segona època del periòdic "El Metrónomo", mentre que l'altra federació, l'Asociación de los Coros de Clavé publicà un butlletí a partir del 1890 amb el nom de "La Aurora".

A la crítica situació cismàtica cal afegir-hi un nou fet preocupant i significatiu; el 1889 la Societat Coral Euterpe abandonà l'Asociación de Coros de Clavé i continuà les seves activitats en solitari sense pertànyer a cap entitat federativa fins el 1920.

La direcció d'Enric Morera al front de la Societat Coral Euterpe durant la temporada 1895 fou també motiu de picabaralla estètica i ideològica. Enric Morera fou cessat però no marxà sol, s'endugué els cantaires partidaris de les seves postures (els més joves) i fundà la Societat Coral Catalunya nova, amb la voluntat de crear una Federació de Cors Catalans, fundada el 1899 a partir de societats corals claverianes afins a les idees del músic modernista.

El 1901 l'Asociación Euterpense i l'Asociación de Coros de Clavé es fusionaren creant l'anomenada Asociación Euterpense de los Coros de Clavé, que mantingué el butlletí de l'entitat majoritària "La Aurora". Aquell mateix any, però, un grup dissident fundà la Federación de Coros de Clavé, amb un butlletí anomenat "El Corista".

El 1919 aparegué una nova entitat federativa al marge de les esmentades; la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé, mantenint un butlletí anomenat "Ressorgiment". Finalment el 1936, a les vigílies de la guerra, la Unió i l'Associació s'unificaren formant la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, prenent com a butlletí, l'hereu de l'entitat majoritària, aquest cop anomenat ja en català "L'Aurora Claveriana". Malauradament la guerra paralitzà les activitats dels cors i de la reunificada federació.

Durant el període 1890-1936 les principals activitats federatives, al marge de les picabaralles internes, foren les expedicions com a forma de donar testimoni de l'obra de Clavé i la seva vigència arreu. Sabem que l'Asociación de Coros de Clavé organitzà la primera expedició el 1892 a Mallorca. Per poc que poguessin cada any intentaven realitzar una sortida de les que cal destacar les següents: 1893 València; 1894 Saragossa, 1895 Bilbo; 1895 Madrid. Les més celebrades foren la de 1899 a Narbona i Bézièrs; el 1900 a París i el 1909 a Brusel.les.

[amunt]

[amunt]

• Antoni Carné (President)
• Bartomeu Puig Cañabate (Sots-President)
• Jordi Figueras Piñol (Secretari)
• Montserrat Gurri Rovira (Vocal delegada de Cors de Clavé a Catalunya Nord)
• Sandra Segura (Consellera de formació)
• Antoni Hernàndez (Consellerl)
• Oriol Clarà Serradell (tresorer)
• David Gallardo Pujol (Vocal noves tecnologies, divulgació i publicacions)
• Josep Cuells (Conseller)
• Josep Mateus Quer (Vocal delegat Terres i Franja de Ponent)

[amunt]

• Intercanvis d'actuacions i cantades entre les entitats asociades. Tant a nivell nacional com internacional.

• Promoció de les entitats corals associades, actuant com a representant en la contractació de concerts
• Assesorament técnic musical, legal i institucional així com aquell degut al compliment, com a entitats sense ànim de lucre, de les obligacions fiscals.
• Important fons de partitures degudament catalogades a disposició dels nostres Associats.
• Possibilitat d'incorporació de nous elements musicals : treball amb bandes de música, cobles i orquestres... Novedosa experiencia que en els darrers anys ha estat molt ben rebuda per els cantaires i asolint gran éxit en les seves actuacions arreu de Catalunya.
• Recursos económics provinents de les quotes de la Delegació Territorial, que multipliquen i potencien les activitats que cada delegació pot organitzar augmentant les possibilitats de presencia i protagonisme de cadascuna de les entitats corals asociades. Suport per iniciatives de formació de direcció coral i educació de la veu.
• Poder participar en les Macrocoral tant d'homes com mixtes amb la ferma voluntat de compartir els seus cants i vivencies, realitzant periodícament actuacions amb l'objectiu a mig termini de poder tenir una presencia efectiva i regular de carácter internacional.
• Rebre trimestalment cadascun dels seus cantaires i de manera gratuita l'AURORA, publicació oficial de la Federació aixi com poder utilitzar-la com a portaveu i órgan d'expresió col·lectiu.
• Participar i col·laborar en esdeveniments organitzats i/o participats per la Federació.
• Experiències de treball conjunt entre les nostres corals i les orquestines de les escoles municipals de música.
  
• Oferir orientació per enregistraments de discs compactes pel que fa a estudis de gravació, fabricació, consultes a SGAE, drets d'autors i tramitació de subvencions. La Federació, actuant amb segell propi, Veus Clavé, pot gestionar millors preus i garantir els drets a les corals.
• Correu electrònic gratuït per a totes les entitats corals federades.
  
  

[amunt]

• Espectacles culturals diferents i exclusius per les vostres cel·lebracions, cicles musicals i actes institucionals, una nova manera de gaudir de l'art popular convertint la festa la cultura musical.
• Més de 200 Entitats Corals amb 5.600 cantaires de totes les contrades catalanes aporten a les seves actuacions els sentiments més vius de la música de tradicional catalana
• Corals mixtes d'entre 120 i 150 cantaires que combinat amb especial sensibilitat les seves veus amb la música de banda, cobla o orquestra interpreten un extens repertori de les peces més rellevants de la música tradicional i Coral de Catalunya.
• Coral d'homes d'entre 60 i 100 cantaires amb un extens repertori caracteritzat per la força i l'esperit de les seves veus que "a capella" a amb acompanyament de Banda o Cobla seran el plat fort de la vostra festa.
• Concerts conjunts amb les nostres macrocorals d'homes i mixtes amb:
  • Banda Municipal de Barcelona
  • Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona
  • Associació Banda de Sabadell
  • Banda de Música de Manresa
  • Banda de Música d'El Prat de Llobregat
  • Banda de Música d'Amposta
  • Cobles
• Trobades i concentracions d'Entitats Corals que donaran a les diades festives de la vostra població un caire de Cultura Popular omplint carrers i places dels seus cants de festa Més tradicionals, Caramelles, Nadales, etc... Més de 60 actuacions de les Macrocorals en diferents ciutats i poblacions dels Països Catalans (Barcelona, Girona, Perpinyà, Menorca, Manresa, Vilafranca del Penedès, Lleida,ect...) centenars de concerts realitzats l'any 1.999 per les entitats corals i el Reconeixement de les principals institucions catalanes, Generalitat de Catalunya, Diputacions, ect... reforçat par l'acollida del públic assistent a tots ells, seguren l'encert de la vostra elecció.
  

[amunt]